dissabte, 26 de setembre del 2015

BARCELONA ROMANA


HISTÒRIA DE BÀRCINO:

Els romans van arribar a l'actual territori català en el 218 aC, quan un exèrcit manat per Cneu Corneli Escipió,que actuava com a deixat del seu germà Publi, desembarcà a Empúries amb la finalitat de convertir-la en una base de suport militar en la llarga lluita que Roma sostenia amb els cartaginesos pel domini del Mediterrani. En els anys de trànsit entre el s. III i II aC, aquest procés poblador va anar avançant per una àmplia zona del territori. En aquell mateix temps, els romans van mantenir contacte directe amb les civilitzacions d'ibers de la zona i van convertir les seves poblacions en centres de control romà, i inclús les potenciaren. Amb el pas del temps i les conquestes, aquelles poblacions van acabar romanitzades del tot i els antics assentaments ibers van convertir-se en ciutats romanes, de vegades traslladant-se a una nova ubicació propera. Bàrcino va ser una d'aquestes ciutats, entre l'any 15 i 13 aC, en època de l'emperador August, on els romans van aixecar en el Mons Taber un temple de 12 metres d'alçada, just al mig de l'actual barri Gòtic de Barcelona.

Bàrcino apareix en un moment de gran impuls urbà, que va estendre's fins a la mort d'August, l'any 14 dC. La ciutat tenia la típica estructura romana de les ciutats, amb una forma octogonal i amb una distribució en quadrícula dels habitatges i edificis que conformaven la ciutat. Bàrcino era una ciutat petita comparada amb altres ciutat de la península: el clos emmurallat delimitava unes 10 hectàrees i en la seva màxima esplendor demogràfica va assolir els 2.000 habitants.

Una part significativa de l'antiga Bàrcino és visible al subsòl arqueològic del Museu d'Història de Barcelona, on també es conserven testimonis dels seus monuments i de la vida quotidiana dels seus habitants.


ESPAIS I ORGANITZACIÓ DE LA CIUTAT:


La disposició de les portes d'accés a la ciutat i les restes arqueològiques que s'han trobat fan pensar que l'interior del recinte estava organitzat a la manera dels castrum:

  • Una via llarga central, Decumanus maximus, de 825 m., que travessa la ciutat des de la Porta Praetoria (ara Portal del Bisbe, a la plaça Nova), passant pels actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i de Regomir fins a la Porta Decumana. D'aquestes dues portes, del portal del Bisbe en queden encara les torres a la plaça Nova, mentre que de la Porta Decumana se n'han excavat les restes al carrer de Regomir.

  • Una via també central, perpendicular a l'anterior, Cardo maximus, de 550 m, que uneix la Porta principalis sinistra (plaça de l'Àngel) i la Porta principalis dextra (que estava entre els carrers de Ferran i del Call) i que passava pel carrer de la Llibreteria i un tram del carrer del Call.

  • Unes vies secundàries, decumani minores, paral·leles al Decumanus maximus, (actual carrer dels Gegants, ptge. de l'Ensenyança i carrer de Sant Domènec del Call).
  • Altres vies secundàries, cardines minores, aquestes, repetint l'esquema, paral·leles al Cardo maximus (com ara els carrers de Sant Sever, la baixada de Santa Clara, els carrers de la Pietat, del Bisbe Caçador, de la Font de Sant Miquel, i la baixada de Sant Miquel).

Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat: confluïen a la muralla al costat de la porta de l'actual plaça Nova, on actualment se n'han conservat restes. Degut això, el record dels aqüeductes ha perdurat en els noms d'alguns carrers (dels Arcs, de les Voltes...). L'aigua que fornien els aqüeductes devia provenir de Collserola, en un cas, i del Besòs, en l'altre.
En els espais delimitats per aquests carrers hi havia construïdes les domus (cases), els edificis públics i termae (banys) i d'altres com són el fòrum, el temple, etc.
Quant als edificis, a Bàrcino hi havia per una part els habitatges, i per l'altra banda els edificis d'ús públic. Recents estudis de l'arqueòloga Jordina Sales confirmen la hipòtesi d'una arena o amfiteatre a l'indret on actualment hi ha l'església de Santa Maria del Mar (antigament anomenada Santa Maria de les Arenes, potser com un topònim romanent de l'època romana), fora de les muralles, al qual amfiteatre s'accediria per l'actual carrer de l'Argenteria, que arrencava davant de la porta de llevant de la muralla romana.
Els ciutadans de Bàrcino tenien un teatre i també unes termes. A la ciutat hi havia domus, cases separades les unes de les altres on vivia una família. Era normal, perquè Bàrcino era una colònia de militars retirats que tenien un sou elevat. També hi havia les insulae com s'ha dit, que eren blocs de pisos (màxim 4), amb poques habitacions en cada planta i de material poc resistent, on vivien la gent més humil o d'economia mitjana.
En qualsevol cas, Bàrcino gaudia d'una economia força elevada, ja que mantenia molt terreny de cultiu i era una zona portuària on es feia molt comerç de vins, cereals, marisc i peix.

PARTS DE LA CIUTAT A DESTACAR:
El fòrum de Bàrcino estava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i abraçava un ampli espai situat, aproximadament, entre els carrers de la Llibreteria, de la Pietat, de Sant Domènec del Call i de la Freneria. Per tant, aquest espai inclouria l'actual Palau de la Generalitat. S'hi alçava un gran temple, construït entre el final del segle I aC i el començament del segle I dC. i probablement dedicat al culte imperial d'August.

El temple de Bàrcino estava dedicat a August, primer emperador i fundador de Bàrcino. Va ser construït pocs anys després de la fundació de la ciutat. Entre la columnata d'ordre corinti se situava la cella, un domicili que contenia la imatge o escultura de l'emperador August. Les cerimònies es feien a l'exterior del temple. Sembla que, a més del Temple d'August, el conjunt estava presidit per un o dos temples menors més. Del Temple d'August avui se'n conserven quatre columnes i un part del podi de l'angle est (carrer Paradís).

 CLASSES SOCIALS:


- Els ciutadans (cives):  nascuts a la ciutat o que n’havien obtingut la ciutadania.
- Els domiciliats sense ciutadania (incolae).
- Els residents transitoris (hospitales).
- Els esclaus: sense drets.
Ciutadans i domiciliats pagaven impostos municipals, encara que només els ciutadans de ple dret podien ocupar llocs de govern. Només a partir de l’any 212, després de l’aprovació de la Constitució, la resta d'homes lliures de les províncies van poder axercir els drets de ciutadania. 

ÒRGANS DE GOVERN:
Com era una colònia, els seus òrgans de govern eren similars als de la capital de l’imperi:
- Dos duòvirs: feien la funció dels cònsols.
- Dos duòvirs quinquennals: feien la funció dels censors. El seu càrrec durava cinc anys, mentre que la resta de magistratures sols s’exercia un any.
- Edils (ædiles): Els regidors vigilaven els carrers i les institucions públiques.
- Ordo decuriorum: era la cúria municipal, formada per un centenar de membres (curials), era una assemblea que tractava tots els aspectes de poder de la ciutat (polítics, administratius, judicials). La cúria es renovava cada 5 anys, encara que per poder exercir-hi es requeria ser home lliure i posseir patrimoni. Dos representants presidien la cúria per un any, i tenien poder civil, criminal i fins i tot militar.
Altres funcionaris, elegibles cada 5 anys, s’encarregaven del cens, els patrimonis, les finances i els cultes ordinaris (sacerdots o pontífexs) o imperials (sevir augustal), entre altres activitats.


RESTES ROMANES DE BARCINO:
https://www.youtube.com/watch?v=oIeiDlCKbAM

https://www.youtube.com/watch?v=uv1KeB41ZZA

https://www.youtube.com/watch?v=KpuKmflk2is

 https://www.youtube.com/watch?v=98VjPG1h7RQ

https://www.youtube.com/watch?v=98VjPG1h7RQ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada